Regina Saura és una artista contemporània multidisciplinària que treballa amb les formes, la senzillesa del color i la llum

Data:

Compartir:

                          

 «La sal de la vida és donar-li la volta a les coses»

Regina Saura és una artista contemporània multidisciplinària que treballa amb les formes, la senzillesa del color i la llum. Hereva de l’esperit del pop art, la seva llibertat expressiva connecta amb la reivindicació dels drets humans, el medi ambient i la sostenibilitat. Viu a Gaüses, a l’Alt Empordà, i s’ha format en filosofia i literatura, disseny i fotografia. La seva extensa obra pictòrica s’ha exposat a Europa, el Japó, els Estats Units i Rússia.

Regina és també un dels testimonis d’aquesta rica diversitat d’experiències que La Sal de la Vida vol modestament abraçar: de la música a la política, la ciència, la tecnologia, el periodisme, les arts o la filosofia. Veus diverses, situades en diferents contextos, que ens permeten entendre el món des de perspectives múltiples i imaginar-lo sense jerarquies ni desigualtats.

Fes-nos la teva autobiografia.

Soc Regina Saura, nascuda a Barcelona el 1955. Vaig estudiar Filosofia i Lletres durant dos anys, però vaig deixar la carrera per un professor, per un comentari. Després vaig estudiar Disseny Gràfic i Fotografia a l’Escola Elisava durant cinc anys.

Em vaig dedicar a la fotografia i vaig treballar en diferents mitjans: teatre, cinema, televisió… I tot això sempre ha estat guiat per una mateixa cosa: la part visual és la que sempre m’ha interessat. Fins que, per una qüestió d’enamorament, o familiar, diguem-ho així, me’n vaig anar a l’Empordà, on visc des de fa quaranta-cinc anys. Aquí vaig continuar treballant en fotografia, publicitat i cinema, fins que vaig haver de decidir entre la pintura, la fotografia o el cinema. I vaig triar la pintura.

Aquí va començar la meva carrera artística. El 1983 vaig fer la meva primera exposició i vaig continuar aquest camí, treballant també a l’estranger fins avui. Ara he començat a treballar més amb Barcelona i també amb Europa. Amb els anys he obert altres camins, com els Diàlegs amb la natura, que faig amb un equip, o les instal·lacions, que parteixen també del meu propi treball.

Quins són els teus referents? Quines persones o moviments han ajudat a construir la teva mirada feminista?

Sempre m’han interessat les artistes, les persones relacionades amb el món cultural i també les activistes, tant del present com del passat. M’interessen pel que defensen i per la manera com han decidit viure. Són persones que representen, per a mi, com una dona pot ser lliure. I aquesta és la meva perspectiva de vida: sempre ho ha estat i sempre ho serà.

Frida Kahlo, Isadora Duncan… Dones que m’han colpit per les seves accions de llibertat d’expressió i per la seva revolució davant d’una situació masclista o de desigualtat. També Simone de Beauvoir. Són dones que han hagut d’aguantar moltes humiliacions i, malgrat tot, han continuat endavant.

Crec que el moviment feminista sempre ha ajudat a donar llibertat i veu a les dones. Però el que més m’ha influït és l’educació que he rebut a casa. Una educació liberal que ens ha deixat ser nosaltres mateixes com a dones. A casa som un matriarcat: quatre filles i un sol senyor. I sempre hem tingut la sensació que manàvem les dones més que l’home. Hem tingut veu i hem sabut lluitar pels nostres temes, també en l’àmbit laboral. El meu pare, de vegades, no hi estava d’acord, però sempre ens ha tractat amb molt respecte. I nosaltres també a ell.

Quan mirem enrere, sempre volem saber quins obstacles heu trobat per desenvolupar la vostra carrera professional. Quina ha estat la teva experiència?

Jo he tingut la sort de no trobar-me amb gaires obstacles en el meu camí. Potser, en algun moment, amb el meu pare havia de donar explicacions dels meus actes, però sempre, com he dit, respectava al final la meva opinió i ens donava molta llibertat.

Et mous molt pel món i has conegut realitats culturals molt diverses. Com influeix aquesta diversitat en la teva vida actual?

És molt enriquidora, perquè la diversitat amplia els coneixements. És una connexió amb la resta del món i em fascina poder compartir canvis, pensaments, comportaments, vivències, noves tecnologies…Tot això influeix enormement en la creació artística. M’ha donat moltes oportunitats de poder reflexionar, compartir, escollir i respectar la manera com ho fan els altres.

Des d’una perspectiva feminista, com veus els teus privilegis? Hi has reflexionat?

Connectar-nos amb altres formes de vida i amb altres diversitats també ens ajuda a ser conscients dels problemes globals, a apreciar la nostra cultura i a entendre què podem aportar. Aquesta diversitat ens enriqueix la vida i ens fa ser cada dia més conscients del que tenim, del nostre privilegi i d’on hem nascut. Jo sempre he pensat que he nascut en un lloc i en una època privilegiats, perquè visc en un entorn on soc lliure d’escollir.

Això no passa en altres llocs del món. Aquesta llibertat d’expressió i aquesta possibilitat de prendre decisions sobre la meva vida és el que em fa sentir privilegiada. Hi ha molta gent que no té aquesta oportunitat per una qüestió de raça, de gènere, de classe social o d’orientació sexual.

Jo soc molt privilegiada i això em fa ser molt conscient que hi ha moltes dones que tenen una lluita diària. I això és també una gran desigualtat. Encara falta molt per poder canviar aquesta situació per a moltes dones. Segur que en una altra època m’haurien cremat a la foguera. No hauria pogut ser pintora. Això és un gran privilegi personal.

Quins són avui els teus reptes en relació amb el feminisme? Què hauríem de transformar?

El canvi ja és en l’actitud del dia a dia, en la igualtat. A la gent de la nostra generació se’ns educava amb la idea que l’home havia de treballar i la dona havia d’estar a casa. Però això ha canviat, i estic orgullosa que ho hàgim canviat amb les nostres lluites.

Avui els joves també ho han començat a fer, però aquestes actituds masclistes encara existeixen i, de vegades, les dones hem de fer pactes perquè els homes canviïn i se n’adonin. Jo crec que el masclisme es treballa dia a dia. Cal educar els nens des de petits i continuar fins que les dones tinguem més i més veu i vot cada dia.

Voldria transformar mentalitats: la manca de respecte, el maltractament cap a les dones, aquesta manera de tractar-les com si fossin objectes o animals. Això és el que voldria transformar. Aquest treball diari és tant de cara als homes com també a moltes dones que potser han assumit un patró i no l’han deixat enrere.

I també, per a mi, és un repte que les dones ens adonem que hem de perdre la por, actuar i agafar el nostre lloc i la nostra veu. Que siguem molt més presents i abandonem la postura de ser subjugades.

I, per acabar, Regina: què és per a tu la sal de la vida?

La sal em recorda quan posem sabor als aliments. I això, a la vida, és bastant primordial, perquè tot allò que experimentem i aprenem ens ajuda a créixer davant dels reptes i les dificultats que podem trobar. Posar-hi aquesta sal, aquest sabor, donar-li la volta a les coses, fa que la vida sigui més alegre i que la puguem viure d’una altra manera, amb més positivitat. Perquè constantment hi ha massa excés de notícies, de negativitat, de moments difícils. I la sal de la vida ens dona aquesta esperança de poder viure les coses molt millor.

LA SAL DE LA VIDA, Feminisme contemporani en primera persona.
Per ANGELS BRONSOMS

spot_imgspot_img

Articles relacionats

De Palamós als cinemes: Paula i Clàudia Serra estrenen «11», el seu primer llargmetratge

Les dues cineastes palamosines debuten amb un thriller psicològic rodat íntegrament en català que, després de passar pel...

El Palamós CF deixa escapar una victòria que tenia a tocar davant el Tossa (2-2)

El Degà s'avança amb dos gols durant la primera meitat, però la reacció dels visitants acaba equilibrant el...

Entrevista a Ramon Satorra i Vilà

El primer va ser quan les autoritats navals de Palamós van falsificar la meva data de naixement, jo...

Tragèdia ferroviària a Toledo: 69 morts en el xoc de dos trens d’alta velocitat

La col·lisió entre un AVE de Renfe i un tren d'Iryo, produïda dimecres al matí a Urda, ha...