La Sal de la Vida son las memorias del feminismo, les epistemologies feministes que
compartim en aquesta secció. Avui la protagonista es l’enginyera informàtica Núria Barceló i Peiró amb una àmplia experiència treballant en diferents cultures dins del sector informàtic i tecnològics com ara els programes de cooperació pública relacionats amb la innovació, fet que confessa la retorna als seus somnis de joventut.
Núria Barceló es considera una persona flexible i motivada per afrontar els canvis en el sector canviant de la tecnologia. Ella és catalana, ha viscut a Barcelona, però també a moltes ciutats com ara Buenos Aires, Madrid, Winterthur i a Eindhoven, fet que propicia que parli molts idiomes.
Ens ho explicarà a la seva autobiografia
Soc catalana, nascuda a Barcelona i fa 23 anys que visc als Països Baixos.
Vaig estudiar Enginyeria Informàtica a Barcelona on hi vaig viure fins als meus 24 años, després vaig marxar un any i escaig a treballar a Argentina, després a Madrid, vaig retornar a Barcelona, dos anys i mig a Suïssa i finalment m’he establert als Països Baixos.
En aquests moments treballo en una empresa de semiconductors que fem xips electrònics i estic tot el dia amb molta gent tècnica, amb gent de les universitats de recerca i empreses que formen part de l’ecosistema dels semiconductors.
En els meus primers 20 anys de vida professional he treballat en consultories, i ara fa uns 12 anys vaig venir a parar a aquesta empresa de semiconductors on m’he mogut en diferents departaments. Penso que això m’ha forjat una mica com soc, però també jo he influït una mica als meus voltants. I em sembla que això està bé.
Jo estava molt acostumada a tenir la meva revisió ginecològica un cop a l’any. I quan vaig arribar aquí, devia tenir uns 31-32 anys en anar a fer-me la revisió anual ginecològica em van dir que no, que els Països Baixos es feien cada cinc anys. Vaig demanar per què no anual, ho trobava molt estrany. En confrontar al metge de capçalera sobre com era possible que al ginecòleg només s’hi anés cada cinc anys i en canvi als dentistes ens hi fessin anar dos cops a l’any, el metge va ser molt clar:
– Estadísticament una visita al ginecòleg cada cinc anys es suficient, en canvi hi ha moltes malalties que provenen de no tenir una bona higiene bucal.
Em va sorprendre molt, em va costar d’acceptar, però després vaig entendre que és una altra manera de fer les coses i que si estadísticament al final no hi ha més gent malalta que, per exemple a Catalunya, doncs, és que hi ha altres maneres de fer les coses.
Penso que això és un bon aprenentatge i m’agradaria que la gent tingués la possibilitat de treballar amb gent que són diferents i que sí hi ha moments, sobretot al principi en què xoca, perquè tu vens amb el teu bagatge, també hem d’estar oberts a veure què fa l’altre, perquè pot ser d’utilitat i en podem aprendre. Així que encoratjo tothom a tenir una mica de curiositat per veure com és l’altra persona.
Fantàstic, Núria. I quins són els teus referents?
Els meus referents de com soc actualment son els meus pares que m’ha donat molta fermesa i influència en els valors que tinc avui en dia. Tinc tres germans i ens han intentat educar d’una manera bastant igualitària si ho comparo amb altres famílies, tot i que la meva mare és mestressa de casa i el meu pare treballava al 100%.
Y después, referents de gent que m’he trobat, o bé llegint llibres o bé mirant pel·lícules, o gent que ha treballat al meu voltant.. moltes vegades no ens n’adonem que són referents fins molt més tard. Últimament quan m’ho demanen penso que potser no n’era conscient de que ho eren i ara és més fàcil d’identificar-los.
I quins serien les persones o moviments radicals que t’hagin marcat, Núria?
Jo penso que sempre he buscat moviments en els quals s’intenta trencar la part de la jerarquia, tant sigui la jerarquia patriarcal, l’eclesiàstica, la dels moviments socials.
Tot i que en aquests moments no soc practicant he estat educada catòlicament. Quan era jove vaig formar part d’Hora3, un grup cristià que defensava una església mes horitzontal i no tan vertical. En aquest sentit el que m’atrau es això; buscar la part en què tots i totes siguem o tinguem les mateixes oportunitats.
Parlem del patriarcat. Has tingut algun enfrontament amb el patriarcat, Núria?
Constantment! Menys quan era jove, i més ara en què m’he anat fent més gran. Es fa difícil perquè te n’adones de com el patriarcat està incrustat en els nostres valors i la manera de fer tant en homes com en dones, perquè en això la cultura influeix en els dos gèneres.
Núria, enginyera informàtica amb una àmplia experiència treballant en diferents cultures dins del sector informàtic i tecnològic, li demanem ara pel seu present i si la diversitat cultural forma part del seu present.
Doncs mira, jo penso que, volgut o no volgut, el fet d’haver viscut en tants països m’ha aportat diversitat tot i que a vegades em costa acceptar la diferència. El fet de viure en diferents llocs m’ha ajudat molt a veure que les coses es poden fer de moltes maneres diferents per arribar al mateix resultat. I no vol dir que sigui una experiència millor que una altra, sinó que hi ha diferents camins per anar a Roma.
M’agrada trobar coses que són diferents i per això m’agrada viatjar.
I la següent pregunta fa referència a quin valor dones al llegat de les minories que t’han precedit. Tens algun exemple?
Les dones som, com a mínim, el 50% de la població del món, però tot i això ens tracten com a minoria. Soc catalana però aquí també part d’una minoria. Jo penso que això m’ha format i també el fet de poder reivindicar una mica el fet que per ser catalana, pel fet de ser dona, pel fet de que soc baixeta, pel fet de ser, amb algunes característiques que no sempre són vistes d’una manera positiva, m’ha fet una mica reivindicar i dir que això són només característiques i que formen part de la meva persona, d’una manera positiva o negativa, però que no són ni millors ni pitjors que d’altres. I que tota aquesta diversitat és una cosa positiva i que s’hauria d’abraçar i donar-li cabuda.
I quines serien les memòries de feminisme o de feministes que volguessis compartir amb nosaltres?
Doncs això és una mica el que deia al principi. Jo sempre he estat atreta molt pel que són personatges, i sobretot femenins, que han reivindicat una mica el seu lloc. Que el fet de ser dona, el fet de ser alta, el fet de ser petita, grossa, guapa, lletja, o el que sigui, no té per què condicionar la manera de fer les coses.
Recordo molt pel·lícules com Yentl, de la Barbara Streisand, recordo també els llibres de la Montserrat Roig, quan els llegia, o de la Isabel Clara Simó, amb el llibre Els ulls de Clídice, por ejemplo. Això és una cosa que m’ha impregnat sempre molt, el fet de veure que hi ha gent molt, molt potent i que són dones. Ara estic llegint molt a la Nobel Han Kang, una meravella sobretot en un mon tan masclista com el coreà.
Seguim amb les preguntes de present Núria, tu t’has demanat pels teus privilegis?
Pues sí, perquè en moltes coses soc privilegiada. El fet d’haver estudiat Enginyeria Informàtica m’ha donat la possibilitat de tenir una feina ben remunerada, amb la qual cosa econòmicament, comparat amb molta gent d’aquest planeta, doncs és favorable, soc blanca, això també em dona privilegis. El fet de viure als Països Baixos també em dona uns altres privilegis, comparat amb altres països. Que a vegades comparem gent que ve, por ejemplo, de l’Àfrica o de l’Àsia i els tenim com de segona categoria. I sí que me n’he adonat molt, sobretot quan vivia a l’Argentina o a Suïssa. El fet de tenir un passaport europeu doncs em donava uns privilegis que altra gent que venia d’altres països no els tenien. I això visibilitza el fet d’on procedeixes, que no depèn de com ets tu, et dona certs avantatges o desavantatges, és bastant confrontant.
I respecte a la discriminació, podries confirmar que com a dona has patit discriminació?
Discriminació sí, pel fet de ser dona. Jo estic molt convençuda que si hagués nascut home en aquests moments, la meva vida professional, que no pública, jo ara tindria una altra professió, un altre nivell. Això me n’he adonat molt a la feina comparat amb altres companys masculins.
Com a humans, ens intentem comparar o adaptar una mica al món que ens envolta. Aleshores, en el meu cas, jo que tinc tres germans, el món masculí l’entenc bastant bé o m’hi trobo bastant a gust. I treballant en empreses tecnològiques, també, evidentment, estic molt envoltada d’homes. Aleshores m’he anat adaptant. Tinc algunes característiques que se solen atribuir als homes. I això es podria veure com un tema de brainwashing. I, després, tot el tema que a les dones, sobre todo, ens estan constantment dient com hem de fer les coses, com ens hem de comportar per ser acceptades. I això sí que ho veig com una mena de brainwashing, que no ens n’adonem de la influència que té en nosaltres.
Hi hauria una identitat feminista amb la que tu et reconeixes, Núria?
Jo, sobre todo, em reconec molt amb la part de donar les mateixes oportunitats. La de deixar el gènere a part i fixar-se en les qualitats de la persona. A mi sempre m’ha sorprès molt el fet que, per tenir-te dos pits, una vagina i una vulva, se’m diguin certes coses, quan, professionalment, aquestes característiques físiques no les utilitzo a l’hora de fer la meva feina. Sí que em costa a vegades amb certs feminismes, però això està bé, tenir moltes facetes del feminisme per donar cabuda a molta diversitat de gent és positiu. Pero, evidentment, amb alguns em costa més. Jo soc molt de donar cabuda a tothom i quan es vol ser molt inclusiu però s’exclou, em costa una mica més d’acceptar aquest feminisme. Pero, com ja he dit, com més diversitat en el feminisme, millor.
I ara actualment, hi ha alguna feina en relació al feminisme que estiguis fent, Núria?
Soc fundadora d’una associació sense ànim de lucre, aquí als Països Baixos, per donar visibilitat a les dones que treballen en empreses tècniques que es diu Roleitout. la banda, dono suport al grup de diversitat de gènere de l’empresa on treballo.
Quina és la teva agenda secreta feminista actual?
No diria que la meva agenda és gaire secreta, però que sí que aprofito qualsevol moment per lluitar per això i visibilitzar-ho.
I si has de definir què es per a tu la Sal de la Vida, Núria, què diries?
Per a mi la Sal de la Vida és una mica el que ens fa moure, el que ens motiva a llevar-nos cada matí per arribar al final del dia. I per això penso que està molt bé tenir objectius, certes fites per millorar aquest món, ni que sigui una micona.
LA SAL DE LA VIDA, Feminismo contemporáneo en primera persona.
Por ÁNGELES BRONSOMS
