“La Sal de la vida és tenir la llibertat d’escollir qui estimem, amb qui volem estar, el que volem estudiar i del que volem treballar. I això crec que també s’estén una mica en aquest angle feminista de dir fins que totes estiguem alliberades i totes puguem escollir, no serem lliures”.
Fent un repàs dels esdeveniments relacionats amb els drets de les dones i el feminisme es preguntava als joves si sabien quan es va legalitzar donar el pit en públic als Estats Units. La resposta va ser xocant i es que només fa 8 anys. També, se’ls demanava si sabien quan les dones van poder portar pantalons al Senat dels Estats Units i això no va ser fins a l’any 93, o quan es va crear roba atlètica per a dones i això no va ser fins al 1980.
Com a mare vaig decidir preguntar a ma filla quina era la seva perspectiva sobre el feminisme avui. En reflexionar, jo mateixa recordo que l’any 71 les dones dels Estats Units no podien obtenir una targeta de crèdit al seu nom, igual que aquí. Podien ser acomiadades per estar embarassades o no van poder formar part dels jurats en tots els Estats fins a l’any 1973. A més, no va ser fins el 2013 que es va aixecar la prohibició de que les dones podessin entrar en combat en l’exèrcit i això va ser gràcies a la feina incansable de figures com la jutgessa Ruth Bader Ginsburg, que es va destacar per la lluita a favor de la igualtat de gènere legal.
Harvard és una de les universitats més prestigioses, sens dubte, però no va admetre dones fins a l’any 1977. Als Estats Units, a l’any 93, fins aquell moment no es va criminalitzar la violació dins del matrimoni en tots els Estats i fins al 2010 no es va prohibir la discriminació per sexe en les assegurances mèdiques.
Avui una Ona Wilhelmina, una dona jove de 30 anys ens ho explica. Ella va néixer a Califòrnia i treballa en qüestions de política de defensa al govern dels Estats Units. Mentre cursava un màster en estudis de seguretat a la Universitat de Georgetown a Washington, va exercir com a editor-in-chief a la publicació acadèmica Georgetown Security Studies Review, supervisant 60 empleats i assegurant la integritat i l’excel·lència de la publicació. Al llarg de la seva carrera ha participat activament en associacions professionals centrades en l’equitat de gènere i està compromesa a aplicar una lent interseccional a la seva tasca política.
Parlem amb ella de la seva trajectòria, obstacles i metes que fan referència al passat, al present i al seu futur i ho fem coneixent la seva autobiografia.
Soc americana catalana vaig créixer a Catalunya i vaig anar als Estats Units fa ara 12 anys. He viscut a San Francisco, a Los Angeles i ara visc a Washington i treballo per al govern americà. Ma mare em va motivar i empoderar a marxar de casa als 18. He estudiat Ciencies Polítiques i Estudis de Gènere a UCLA. Ho recordo com un període molt impactant perquè la pròpia Kimberly Crenshaw, creadora de la teoria interseccional del feminisme, n’era professora i això em va formar e informar de la forma en què veig el món. Des d’aleshores he estat molt involucrada en organitzacions que empoderen dones i treballar per la seva representació en política, ja sigui perquè puguin buscar candidatures polítiques, presidencials o traslladar-ho també a les eleccions locals.
A Washington, per exemple, una d’aquestes organització en la que vaig treballar tenien una plataforma per que les dones podessin alçar la seva veu i explicar com veien el món i com manejaven les relacions internacionals entre països. I finalment ara estic en una comunitat de dones tractant temes de National Security que fem de mentores a la nova generació de noies que tenen interès en treballar aquest temes.
Ja ens has explicat que Kimberly Crenshaw és significativa o t’ha influït en la teva perspectiva, però si tens més moviments, persones o memòries del feminisme que vulguis compartir…
Una dona que m’inspira molt és Shirley Crimson, la primera dona negra elegida al Congrés dels Estats Units el 1968. També el Harlem Renaissance, un moviment cultural que es va desenvolupar en la comunitat afroamericana entre els anys 1920 i 30, a Harlem, a Nova York i pretenia redefinir la identitat negra i contenia elements culturals, poètics i polítics.
Aquests són alguns referents que m’inspiren i com a textos que realment m’han marcat molt la forma que veig el món però també amb el tipus de feina que faig per al govern, citaria el llibre de Cynthia Elo: Bananas, Beaches and Vases, Making Feminist Sense of International Politics. Es un text que t’il·lumina i il·lustra sobre situacions del món en què el feminisme es desenvolupa diferent però que té un impacte polític en un gran percentatge de la població i és que encara hi ha estructures patriarcals que contribueixen que hi hagi aquestes repressions o diferències de gènere en com actuen i es desenvolupen algunes societats.
Un altre llibre que vaig llegir fa poc, que també m’agrada molt i m’ha inspirat és Inside the Battle of Algiers de Zora Drift i fa referencia als records d’una dona que lluita per la llibertat. Es inspirador perquè sempre està bé conèixer un perfil femení revolucionari tot i que va acabar utilitzant violència i terrorisme per aconseguir els seus reptes polítics. Es un perfil de dona diferent. I es que de la mateixa manera que hi ha homes que fan terrorisme també hi ha dones.
Volíem saber si professionalment ja has trobat obstacles en el teu camí com a dona?.
En espais de poder, el que sí que hi ha molt són microagressions. I això passa molt amb els homes de la feina que són paternalistes i sempre t’acaben qüestionant perquè ets jove, et veuen jove i diuen aquesta què sap..?
També volem demanar-te pels privilegis, i des de l’òptica feminista, reflexionar sobre aquests privilegis o la seva absència en el teu entorn?
Doncs sí, soc superprivilegiada, he crescut i ara visc en països desenvolupats i tinc totes les habilitats físiques. Soc blanca i em puc moure pel món amb més portes obertes. Però la meva missió, el que estic molt motivada, és no només poder empoderar-me a mi mateixa, sinó crear espais per altres dones no només com a analista sinó també en llocs de lideratge i portar més diversitat en el món de la seguretat nacional i en relacions internacionals.
Ara volem conèixer els teus reptes de futur Ona, explica’ns quines són les accions que vols dur a terme?.
Jo diria que puguem posar més dones en posicions de poder perquè no està bé que només les posem-les com una moneda de canvi a les parts més baixes de les empreses o del govern i poder dir que ja hem complert a paritat i que complim amb la igualtat, tot i que siguem 50% o 51%. Estic a favor de les quotes, però no només en número, també les hem de promoure i entendre per que estiguin en posicions de poder.
Quines mesures proposes per impulsar aquest canvi?
Hi ha molta misogínia i comentaris negatius que fan que creem barreres per entrar aposicions de lideratge. ¿Parlem de la mateixa manera quan parlem d’un home que quan parlem d’una dona?.
Quan parlem d’una dona que és la nostra supervisora o mànager, tenim un llenguatge, una crítica que és molt diferent cap una dona que cap un home. Hem de intentar ser conscients dels missatges que utilitzem, no només parlant amb col·legues quan volem criticar la nostra mànager, però també amb la forma en que la premsa cobreix aquests temes. Perquè al final del dia, el que llegeixes, el que consumeixes, inconscientment ho acabes interioritzant i has de fer aquesta feina de desentendre-ho i desaprendre-ho.
Quan al començament de l’entrevista fem la introducció i parlem de com ha canviat el nostre present i com les predecessores ens han obert el camí de cara el futur, també acabem sempre per demanar què significa per a tu l’expressió La sal de la vida i si d’alguna forma tens alguna inspiració que ens vulguis oferir.
Sí, per mi la Sal de la vida és tenir la llibertat d’escollir qui estimem, amb qui volem estar, el que volem estudiar i del que volem treballar. I això crec que també s’estén una mica en aquest angle feminista de dir fins que totes estiguem alliberades i totes puguem escollir, no serem lliures.
LA SAL DE LA VIDA, Feminisme contemporani en primera persona
Per ANGELS BRONSOMS. Si vols fer suggerencies o propostes: angelsb@grn.es
