A través de les contribucions de dones com la periodista dominicana Katherine Reyes, les seves epistemologies i des de múltiples backgrounds, aquí en aquest espai sobre feminisme contemporani ens actualitzem i coneixem nous punts de vista i interpretacions sobre el gènere i la història, el treball de les dones, les narratives i la representació, que en molts casos ens arriben modelades per nocions estereotipades de gènere, sexualitat i raça.
Katherine Reyes es defineix com a activista antiracista. Té un postgrau en Migracions Contemporànies i un màster en Comunicació i Gènere per la UAB. Katherine és autora de l’exposició fotogràfica “Dones negres vivint en un món paral·lel”, on treballa per conscienciar i desmitificar els estereotips que existeixen contra la dona no blanca, que durant dècades ha estat immersa en una imatge d’exotització, fetitxització i hipersexualització, una situació que la manté en l’alteritat, vivint en un món paral·lel.
Comencem amb la seva autobiografia
Em dic Katherine Reyes Paredes, soc de la República Dominicana. Vaig néixer el 1988 en un barri molt popular i folklòric de Santo Domingo, la capital del país. Soc la més gran de tres germans. Vaig arribar a Barcelona el 2018 amb l’objectiu d’estudiar un màster en Comunicació amb perspectiva de gènere.
Per a ningú no és un secret que en els últims temps les alarmes de violència de gènere s’han encès a tota Llatinoamèrica, però és cert que a la República Dominicana el masclisme és una realitat que es viu en el dia a dia, un masclisme estructural present en diferents àmbits, tant públics com privats.
Davant la necessitat de veure que els mitjans de comunicació sovint no incorporen la perspectiva de gènere en el seu tractament, neix la meva inquietud, i és per això que vinc a estudiar el màster a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest màster començo a deconstruir un coneixement que, malauradament, havia estat molt naturalitzat i normalitzat a la nostra societat.
És així com comencen a aparèixer conceptes com la interseccionalitat, el racisme epistemològic i el racisme estructural, que em travessen i em fan identificar que tinc una mirada diferent sobre la societat. Aleshores sorgeix un projecte personal anomenat “Dones negres vivint en un món paral·lel”, que neix precisament del màster de gènere i se centra en la dona negra, els diferents tipus de racisme, els prejudicis, la xenofòbia i totes aquestes mirades carregades d’estereotips sobre la dona negra i també sobre la dona migrant.
El 2019, i fins al 2020, estudio el màster de Migracions Contemporànies, on faig una recerca sobre Santa Coloma de Gramenet i la realitat social de la immigració, les situacions de convivència i les investigacions que es desenvolupaven a la universitat. I el 2020 començo també el màster de fotoperiodisme a la UAB. Amb aquests estudis emergeixen diferents realitats socials: en el màster de gènere i comunicació, la violència; en migracions, la realitat migratòria i el dol migratori; i en fotoperiodisme, la realitat de les comunitats i els col·lectius.
Tres estudis diferents en un país europeu, tres realitats, però una sola línia: la comunicació. Com comuniquem. I per això he pogut desenvolupar aquests estudis i actualment col·laboro amb diferents mitjans, tant a Barcelona com al diari Crónica Libre, i a la República Dominicana amb el diari El Día i el mitjà CDN, Cadena de Noticias.
Katherine, explica’ns quines persones o moviments feministes t’han marcat?
Ouais, he tingut referents que m’han marcat significativament i que encara avui perduren. Un d’ells és Dai Sombra, una capoeirista brasilera i formadora antiracista que viu a Barcelona. Per a mi, trobar una referent així —com diem a la República Dominicana, “de suport”— fa que la càrrega sigui més lleugera.
Dai, juntament amb el col·lectiu Afrofémina i Afrofeminista, amb Silvia Albert i altres dones que treballen per potenciar la imatge de la dona negra i de les persones negres, han estat referents molt importants.
També llibres com Ser mujer negra en España, i el llibre de Chimamanda Ngozi Adichie, “El perill de la història única”, han estat fonamentals per a mi. Vinc d’un context on el racisme existeix, però no l’havia viscut de la mateixa manera fins arribar a un país blanc. Dai ha estat clau en la meva acceptació com a dona negra i en el meu procés personal. També col·lectius com Afrofémina ajuden a desemmascarar el racisme i visibilitzar les realitats quotidianes de les persones negres. El llibre de Chimamanda, és un llibre que tothom hauria de llegir, perquè ajuda a desmuntar prejudicis naturalitzats. I no puc deixar de mencionar Silvia Albert, autora de “No és un país per a negres”, un llibre amb el qual em vaig sentir profundament identificada, fins al punt de plorar, perquè posava nom a un sentiment que jo vivia però no sabia identificar.
Actualment també col·laboro amb Dai Sombra en el “Cicle Dones”, que ofereix eines d’empoderament, discurs de defensa i autocura.
Imatge de Histories ocultes
Per acabar aquest bloc, has viscut situacions de discriminació o enfrontaments amb el patriarcat?
Ouais, he viscut en primera persona el racisme pel fet de ser dona negra i migrant. Hi ha mirades i actituds que t’acompanyen constantment en diferents espais. És una lluita diària i esgotadora. Fa poc, Par exemple, en una botiga on hi havia una oferta de feina, la persona em mirava amb desconfiança i desdeny. És una situació amb què has de conviure cada dia, sumada al racisme estructural: dificultats per homologar títols, per obtenir permisos de treball, per avançar.
També he viscut el patriarcat, de fet vaig venir a estudiar a causa d’aquest sistema estructural. I he patit situacions de violència de gènere en l’àmbit personal. És una realitat dura: un sistema que no només és patriarcal sinó també racista, i que sovint es reflecteix en els mitjans de comunicació, en el llenguatge i en els discursos.
Seguim amb el qüestionari a Katherine Reyes i li preguntem pel present i si la diversitat cultural forma part d’aquest present?
La diversitat cultural és una comunitat de diferents nacionalitats, cultures i religions que conviuen en un mateix espai. I crec que en la diversitat hi ha la riquesa.
Actualment participo en el projecte Històries Ocultes, de Petra Blassman, i en la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament a Barcelona. També treballo en exposicions com Dones, Arrels i Ancestralitats, que visibilitzen la riquesa de les dones migrades.
En aquests espais he pogut viure la diversitat cultural de primera mà i escoltar històries de dones que sostenen famílies, comunitats i processos de vida amb gran valentia.
I parla’ns sobre els privilegis…
En el meu cas, no considero que tingui privilegis. Soc una dona migrant i negra i m’ha costat molt sostenir-me. És una realitat compartida per moltes dones migrants. No em qüestiono el privilegi perquè no el tinc. El fet de néixer blanca o negra ja et situa en un lloc diferent, i això és una realitat.
Descriu-nos algunes memòries feministes i referents importants per a tu …
Angela Davis i Chimamanda són dues figures fonamentals per a mi. Angela Davis, amb Dona, raça i classe, explica realitats que sovint no es reflecteixen en el feminisme hegemònic. Chimamanda, amb Totes hauríem de ser feministes i El perill de la història única, m’ha ajudat a entendre els estereotips i prejudicis sobre les persones negres.
També vull destacar Juana Gallego, una professora que m’ha marcat profundament i que m’ha transmès una forta vocació feminista i de sororitat.
Quina es la teva feina actual amb relació al feminisme?
El meu objectiu en els mitjans és donar visibilitat a dones que no apareixen als titulars: dones dominicanes, migrants i activistes que fan una feina essencial des del dia a dia.
I per acabar, que significa per a tu l’expressió La Sal de la vida?
Per a mi, le sel de la vie est l'essence de la vie. És el que dona sabor a tot.
LE SEL DE LA VIE, Le féminisme contemporain à la première personne
Par ANGELS BRONOMS
