<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Avui a la SAL DE LA VIDA comptem amb MARIKA VILA<\/strong>, experta en el discurs del cos i les seves interpretacions. Mar\u00eda del Carmen Vila Migueloa es il\u00b7lustradora, i soci\u00f2loga feminista barcelonina, \u00e9s hist\u00f2ria viva del c\u00f2mic espanyol dels \u00faltims 50 anys, un sector que porta molt retard en q\u00fcestions d\u2019igualtat de g\u00e8nere. <\/p>\n\n\n\n Marika Vila va publicar el 2017 la seva tesi doctoral titulada El cos ocupat. Iconografies del cos femen\u00ed com a espai de la transgressi\u00f3 masculina en el c\u00f2mic,<\/em> on parla del cos femen\u00ed com a centre del c\u00f2mic mascul\u00ed, un cos vist sempre com a objecte a les mans d\u2019altres i no com a subjecte amb veu pr\u00f2pia. El 2024 a El cos ocupat. Les veus de les autores del c\u00f2mic espanyol<\/em>, d\u2019 Ediciones Marmotilla, reivindica que les dones il\u00b7lustradores liderin la discussi\u00f3 sobre el cos femen\u00ed i el c\u00f2mic, i poder redirigir el discurs fora de l\u2019\u00e0mbit can\u00f2nic. El 2025 ha publicat Moderna Secreta (Marmotilla, 2025) novel.la gr\u00e0fica feminista i experimental, i com a actualitat mes immediata, aquests dies presenta Grietas, desmontando el canon patriarcal<\/em> (Marmotilla, 2026) que recull historietes, il\u00b7lustracions i dibuixos creats al llarg d\u2019aquests 50 anys de traject\u00f2ria. Una obra que mostra una mirada feminista i cr\u00edtica sobre la hist\u00f2ria social recent, des del masclisme de la Transici\u00f3 fins al fals discurs d\u2019igualtat dels anys noranta. Tamb\u00e9 recupera la figura de la bruixa com a s\u00edmbol de resist\u00e8ncia i sororitat durant la pand\u00e8mia. Es un llibre que reivindica noves formes de representaci\u00f3 de les dones dins el c\u00f2mic i les arts visuals. Tots els seus treballs tenen el mateix objectiu: modificar el c\u00e0non del discurs del c\u00f2mic, desmuntar estereotips, visibilitzar les veus altres<\/em> i els motius de la seva exclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n A la seva autobiografia coneixerem mes detalls d\u2019aquesta prol\u00edfica traject\u00f2ria.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Soc autora de c\u00f2mic, il\u00b7lustradora, dissenyadora, investigadora, doctora en construcci\u00f3 i representaci\u00f3 de les identitats culturals de g\u00e8nere i docent. Vaig iniciar.me fent c\u00f2mic rom\u00e0ntic per a nenes i publicant per a tota Europa: Anglaterra, Su\u00e8cia, Esc\u00f2cia, Fran\u00e7a. A partir de la mort de Franco, a la Transici\u00f3, quan el pa\u00eds bullia de consci\u00e8ncies despertant-se, la meva tamb\u00e9 es va despertar, i vaig formar part de l\u2019anomenada \u201cGeneraci\u00f3 del Comprom\u00eds\u201d. \u00c9rem els joves professionals que vam intentar recuperar la dignitat del c\u00f2mic adult que Franco havia eliminat. Vam reivindicar no nomes el c\u00f2mic com a discurs art\u00edstic, sin\u00f3 acad\u00e8micament, reivindicant l\u00b4autoria i, sobretot, un discurs responsable dels missatges emesos. Vam intentar dirigir aquest c\u00f2mic a la gent de la nostra generaci\u00f3 i sobretot unir les nostres eines a la veu dels moviments socials i de tota l\u2019agitaci\u00f3 que vivia el pa\u00eds amb el llenguatge del c\u00f2mic com a mitj\u00e0 d\u2019expressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Gr\u00e0cies a aquest activisme van sorgir les primeres plataformes d\u2019expressi\u00f3 personal de c\u00f2mic d\u2019autor espanyol, inspirades en les revistes Pilote<\/em> de Fran\u00e7a o Linus<\/em> d\u2019It\u00e0lia. Vam crear El Colectivo de la Historieta<\/em> (revista Trocha-Troya<\/em> ) reivindicant el llenguatge del c\u00f2mic con art transmissor d\u2019idees i defensant els drets d\u2019autor. D\u2019altra banda vaig formar part de l\u2019equip Butifarra!<\/em>, vinculat als barris i a la seva mobilitzaci\u00f3, juntament amb les associacions ve\u00efnals \u2014aleshores tot just emergents i gaireb\u00e9 il\u00b7legals\u2014. Elles ens transmetien els seus conflictes, nosaltres en f\u00e8iem guions, i la revista es dedicava a agitar, explicar i difondre aquells problemes, a m\u00e9s dels pol\u00edtics, en plena crisi despr\u00e9s de la mort del dictador.<\/p>\n\n\n\n Aquests dos col\u00b7lectius transgressors i contraculturals on neixo com a autora (amb l\u2019afegit de la tripulaci\u00f3 de \u201cLa Astronave Pirata\u201d de la que tamb\u00e9 vaig formar part) van ser fonamentals per a l\u2019impuls del boom del c\u00f2mic espanyol.<\/p>\n\n\n\n A partir d\u2019aqu\u00ed vaig comen\u00e7ar a treballar no nom\u00e9s com a autora en els principals segells editorials del moment \u2014Gaceta Ilustrada, Totem, Rambla, Rampa, El Pa\u00eds<\/em>, El Peri\u00f3dico<\/em>, El Jueves<\/em>, Pr\u00e1ctica<\/em>, Gimlet, Totem El C\u00f2mix… <\/em> i tantes altres revistes i publicacions\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a estilista en EQUIP<\/em>, productora d\u2019animaci\u00f3 que realitzava Mofli<\/em>, el \u00faltimo koala (TVE)<\/em> o Despertaferro<\/em>, el primer llargmetratge d\u2019animaci\u00f3 en catal\u00e0. A EQUIP<\/em> vaig treballar en produccions d\u2019animaci\u00f3 i publicitat, com les campanyes de la sida: \u201cSida\/Noda\u201d, \u201cP\u00f3ntelo, p\u00f3nselo\u201d, totes dirigides a la prevenci\u00f3 del VIH.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 he treballat a Planeta DeAgostini: des dels anys 90 vaig ser la realitzadora t\u00e8cnica editorial que va iniciar la publicaci\u00f3 del manga Dragon Ball<\/em> i la seva versi\u00f3 catalana, Bola de Drac. <\/em>Vaig portar totes les publicacions relacionades amb Bola de Drac<\/em> \/Dragon Ball<\/em>, i altres t\u00edtols de la l\u00ednia manga com: Doraemon<\/em>, Shin-chan<\/em>, Fly<\/em>, Lluitadors de Llegenda<\/em>, etc. Tamb\u00e9 vaig fer c\u00f2mic per a la revista Barbie<\/em> en sentit activista, per anar a contracorrent de tot el que representava Barbie\u2026 i m\u2019ho van publicar.<\/p>\n\n\n\n La meva lluita tamb\u00e9 ha estat vinculada a l\u2019editorial Virus, radical i contestat\u00e0ria, on he publicat Help<\/em>, Cambio el polvo por brillo<\/em>, Extranjer\u00eda<\/em>… etc, hist\u00f2ries feministes i en defensa de la immigraci\u00f3, sobre el tracte que rebien les persones emigrants. Han estat molts anys portant aquestes lluites dins d\u2019aquest meravell\u00f3s mitj\u00e0 de la narrativa seq\u00fcencial que uneix text i dibuix en una hibridaci\u00f3 molt especial, a la qual he dedicat la meva vida. Tamb\u00e9 vaig fer un doctorat analitzant el discurs d\u2019aquest mitj\u00e0: El cos ocupat. Iconografies del cos femen\u00ed en la transgressi\u00f3 masculina en el c\u00f2mic<\/em>.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s a dir, ja als anys 70, en el meu primer article per a Totem<\/em>, em vaig adonar de manera ing\u00e8nua i intu\u00eftiva que el cos de les dones era fonamental en el c\u00f2mic. Era una icona, una bandera; omplia les portades com a reclam de vendes, per\u00f2 en canvi la veu de les dones estava absolutament invisibilitzada, no existia, tot i que a les seves catacumbes hi \u00e9rem totes: des de la Rep\u00fablica fins avui. Aquest \u00e9s el descobriment del meu doctorat.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, la meva tesi analitza, des de la perspectiva de g\u00e8nere, tot el discurs hist\u00f2ric del c\u00f2mic i el seu c\u00e0non, i permet comprendre per qu\u00e8 les dones han estat expulsades, per qu\u00e8 ha estat un territori tan mascul\u00ed i tan colonitzat per la mirada masculina que mai no ha registrat l\u2019evoluci\u00f3 del discurs femen\u00ed: ni el sufragista ni el feminista.<\/p>\n\n\n\n El naixement del c\u00f2mic es produeix al mateix temps que les sufragistes, la premsa, l\u2019escriptura i els moviments feministes, el c\u00f2mic gaireb\u00e9 no ha recollit aquesta hist\u00f2ria, i la icona feminista tan sols es llegeix en clau de burla. Aquesta situaci\u00f3 an\u00f2mala, tan patriarcal i tan masculina, \u00e9s el que explico a la meva tesi que finalment ha estat ben acollida tant des de la acad\u00e8mia com per les noves generacions d\u2019autoria i cr\u00edtica, i en conjunt pel p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n Em sento en un moment dol\u00e7 plenament reconeguda per la professi\u00f3 en els darrers vuit anys. El mes important ha estat el reconeixement del Sal\u00f3 del C\u00f2mic de Barcelona que vaig ajudar a muntar el 1981 quan el vam fundar.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 he publicat el llibre Desocupar el cos. Les veus de les autores en el c\u00f2mic espanyol<\/em>, que neix de la meva tesi en un format de divulgaci\u00f3 per a tots els p\u00fablics. L\u2019any 2025 he recuperat i publicat la novel.la gr\u00e0fica feminista i experimental Moderna Secreta<\/em>, i aquests dies presento: Grietas, desmontando el canon patriarcal<\/em> on reuneixo una selecci\u00f3 d\u2019historietes, il\u00b7lustracions i dibuixos de premsa realitzats al llarg de cinc d\u00e8cades. Es tracta d\u2019oferir una mirada cr\u00edtica i feminista de mig segle d\u2019hist\u00f2ria social i cultural i posar en q\u00fcesti\u00f3 el c\u00e0non patriarcal dins el c\u00f2mic i les arts visuals, reivindicant altres narratives i formes de representaci\u00f3 del cos, de les dones i de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n Marika, si us plau, fes-nos la teva llista de referents, de persones o moviments que t\u2019hagin marcat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Malauradament, les dones en el c\u00f2mic hem tingut referents masculins del c\u00f2mic adult. De petita vaig llegir, sense adonar-me que tenia referents femenins, Rosa Galceran, Mar\u00eda Pascual, Carme Barber\u00e0 i moltes altres dones els noms de les quals ni tan sols apareixien complets, signant amb diminutius com Maite, Lili, Violeta, Josefina. Aquestes dones feien c\u00f2mic rom\u00e0ntic per a nenes, un g\u00e8nere menyspreat tot i que era molt exit\u00f3s, amb grans tirades. Per\u00f2, \u00f2bviament, era una lli\u00e7\u00f3 de g\u00e8nere, un adoctrinament del rol femen\u00ed per a les nenes. El gui\u00f3 venia imposat a les autores des del patr\u00f3 misogin de g\u00e8nere que pesava sobre tot discurs femen\u00ed. Tanmateix, les dibuixants, que no tenien llibertat ni discurs propi, intentaven obrir escletxes de llibertat en les seves il\u00b7lustracions. Aix\u00f2 ho he explicat en les exposicions itinerants que organitzo amb la Diputaci\u00f3 de Barcelona al llarg de 2023-2026 ( i que ara es prorroga fins a 2028) sota el t\u00edtol COSSOS QUE PARLEN<\/em>, relaciono el discurs des de la Rep\u00fablica amb la nostra pionera Lola Anglada, passant per la dictadura, les autores de la Transici\u00f3, la ruptura transgressora d\u2019algunes autores als anys 70, i les que es van anar afegint al final del segle, fins a l\u2019explosi\u00f3 de noves creadores a partir del 2014 gr\u00e0cies a les xarxes socials. Sembla espontani i inaudit, per\u00f2 no ho \u00e9s: fa molts anys que hi som. A les meves exposicions intento articular aquest discurs que travessa tota aquesta hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n Quin \u00e9s el motiu d\u2019aquestes exposicions? Qu\u00e8 et mou?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El motiu fonamental \u00e9s assentar les bases d\u2019una genealogia que ens doni referents per sempre a totes les dones i crear un discurs propi que ens permeti discutir-lo, contradir-lo o recolzar-nos-hi. D\u2019aquesta manera tenim referents com els t\u00e9 l\u2019art i el discurs can\u00f2nic, en el qual falten les dones \u2014tamb\u00e9 en la pintura i en l\u2019art tradicional\u2014. En el c\u00f2mic estic intentant obrir aquest cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Marika Vila es la diversitat cultural present a la teva vida?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La diversitat cultural, \u00f2bviament s\u00ed, era al meu entorn, per\u00f2 dins d\u2019un m\u00f3n que no la veia: igualava, ho homologava tot. Altres cultures no eren tan a prop. Per\u00f2 als anys 70 vaig viatjar a Londres, i el que m\u00e9s em va agradar va ser el xoc visual de sortir d\u2019una Barcelona grisa, fosca i homog\u00e8nia, per arribar a un Londres ple de color i d\u2019\u00e8tnies i cultures diferents que esclataven lliurement com espurnes d\u2019alegria. Era meravell\u00f3s trobar tanta gent diferent pel carrer i poder parlar des de posicions diferents: all\u00e0 tu tamb\u00e9 eres diferent i podies sentir tant els problemes com el goig de la diversitat. Aix\u00f2 era el primer que veies, despr\u00e8s tamb\u00e9 tenia els seus problemes de skinheads<\/em> i altres mogudes racistes, per\u00f2 el context era molt diferent a la grisor espanyola. Sempre he triat la barreja i la diversitat davant de l\u2019homogene\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n I t\u2019has preguntat pels teus privilegis?<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00d2bviament s\u00ed. Soc conscient dels meus privilegis: soc blanca, europea, i dins d\u2019Europa en una zona privilegiada com Catalunya. Tot s\u00f3n privilegis. Tinc la sort d\u2019haver viscut fins avui, aix\u00ed que tinc privilegis davant de qui la malaltia no va deixar viure; tinc una fam\u00edlia fant\u00e0stica, una parella estupenda, una filla i una neta genials, un gendre encantador, i he pogut teixir relacions personals diferents de les que m\u2019ensenyaven, de les que imposaven, de les que la societat catalogava i censurava. He pogut lluitar contra aix\u00f2 i tenir relacions absolutament satisfact\u00f2ries i, per tant, generar altre tipus de possibilitats… \u00c9s clar que ha costat, \u00e9s clar que no ha estat f\u00e0cil, \u00e9s clar que he patit discriminacions, per\u00f2 prefereixo pensar en tot el que he guanyat i, sobretot, en qu\u00e8 he apr\u00e8s que no es pot abaixar la gu\u00e0rdia ni deixar de lluitar per canviar el teu metre quadrat…aix\u00f2 pot canviar-ho tot.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a mem\u00f2ries feministes o identitat feminista que vulguis recordar de la teva traject\u00f2ria\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tota aquesta experi\u00e8ncia m\u2019ha fet molt sensible a l\u2019empatia envers qui arriba a un lloc i no t\u00e9 acollida, ni garanties, ni drets. Sempre estar\u00e9 al costat de qui necessiti reivindicar tot aix\u00f2, no nom\u00e9s la igualtat, sin\u00f3 el dret a la difer\u00e8ncia: d\u2019\u00e8tnia, de cultura, d\u2019edat, de g\u00e8nere, d\u2019escollir el sexe que cadasc\u00fa vulgui. Les persones ens hem de valorar pel que fem a la vida, pel que aportem, i ajudar-nos m\u00fatuament, perqu\u00e8 som producte de la sociabilitat i del suport col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n Marika Vila, dibuixant, il\u00b7lustradora, investigadora, quina es actualment la teva feina en relaci\u00f3 amb el feminisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La meva relaci\u00f3 amb el feminisme, tant l\u2019actual com l\u2019hist\u00f2ric, sempre ha estat en paral\u00b7lel per\u00f2 d\u2019una manera molt individual. No he participat mai en grups organitzats, tot i que n\u2019he format part individualment de molts. En aquest moment soc fundadora i membre del Col\u00b7lectiu d\u2019Autores de C\u00f2mic (AC)<\/em> i tamb\u00e9 Presidenta d\u2019honor de la primera associaci\u00f3 oficial d\u2019autores de c\u00f2mic COMIQUERAS<\/em> son organitzacions d\u2019autores que defensen la perspectiva de g\u00e8nere i una perspectiva feminista sobre el c\u00f2mic. Per\u00f2 aix\u00f2 no implica una manera homog\u00e8nia de pensar: cadascuna defensa les seves idees, encara que ens deurien unir els objectius. \u00c9s per aix\u00f2 que dono suport sempre a totes les dones que lluiten per defensar el seu espai en la professi\u00f3. Soc una persona d\u2019esquerres i soc feminista. Crec que ser feminista ja \u00e9s una ideologia d\u2019esquerres: \u00e9s un pensament cr\u00edtic que q\u00fcestiona l\u2019opressi\u00f3 i l\u2019exclusi\u00f3 que hem viscut les dones, q\u00fcestiona la hist\u00f2ria, el pensament, la societat, el que ens envolta. El feminisme \u00e9s una postura pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n Podries compartir aquesta \u201cagenda secreta\u201d, Marika<\/strong><\/p>\n\n\n\n En primer lloc, vull compartir el meu llibre Desocupar el cos. Les veus de les autores en el c\u00f2mic espanyol (Marmotilla, 2024)<\/em>. Aquest llibre \u00e9s, d\u2019alguna manera, la s\u00edntesi de tot el meu llegat, la meva aportaci\u00f3 al pensament feminista i a les arts visuals.<\/p>\n\n\n\n Degut al Gran Premi del Sal\u00f3 del C\u00f2mic de Barcelona a tota una traject\u00f2ria, vaig tenir l\u2019exposici\u00f3 central del 44 Sal\u00f3 (2025) durant el qual vaig presentar Moderna secreta. Filla de Morgana (Marmotilla, 2026)<\/em>. Aquest llibre recull una s\u00e8rie que vaig publicar a la revista Rampa Rambla<\/em> a finals dels 80, remodelada i reestructurada, amb afegits i regals interns molt bells, amb textos afegits i esbossos i un making-off<\/em> que explica com es va fer.<\/p>\n\n\n\n Jo faig c\u00f2mic experimental i la manera de produir la Moderna ja \u00e9s en si mateix transgressora: aqu\u00ed es revelen tots aquests secrets. \u00c9s la hist\u00f2ria d\u2019una nena que empr\u00e8n un viatge m\u00e0gic i inici\u00e0tic visitant les llegendes culturals, les iconografies i els arcans patriarcals per transformar-los. I quan ho fa, creix, perqu\u00e8 el coneixement \u00e9s el que ens fa cr\u00e9ixer.<\/p>\n\n\n\n Ara he publicat Grietas<\/em> (Marmotilla, 2026) selecci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries curtes i il\u00b7lustraci\u00f3 i gags, per a completar el meu llegat. Aquest llibre recull i completa les histories exposades en el 45 Sal\u00f3 de BCN 2025 en la exposici\u00f3 central MARIKA VILA LA TRANSGRESSI\u00d3 FEMINISTA EN EL C\u00d2MIC<\/em>, i l\u2019he presentat per Sant Jordi i al Sal\u00f3 del C\u00f2mic d\u2019aquest any 2026.<\/p>\n\n\n\n Us proposem llegir un inspirador fragment del llibre: Desocupar el cos. Les veus de les autores en el c\u00f2mic espanyol<\/em> (Editorial Marmotilla, 2024)<\/p>\n\n\n\n \u201cDe la corporalitat de les dones emana una subjectivitat que es vol plural: el cos apropiat, el cos gegant, el cos c\u00edborg, el cos espiat, el cos invisible, el cos fruit, el cos arbre, el cos ferit, el cos l\u00e8sbic, el cos arrugat, el cos viscut, el cos tr\u00e0nsfuga, el cos segregat, el cos cad\u00e0ver, el cos h\u00edbrid, el cos monstru\u00f3s. Tots s\u00f3n cossos que parlen de silencis, desigs i acci\u00f3, de l\u00edmits i transgressions. De la limitada i t\u00edmida pres\u00e8ncia republicana al silenci imposat per l\u2019estereotip dictatorial. De les transgressions de les avantguardes de finals del segle XX als antimodels<\/em> del nou mil\u00b7lenni, el conjunt de veus ens porta a descobrir un nou discurs panor\u00e0mic creat per les dones quan deixen de ser objecte del patriarcat per construir-se com a subjectes en llibertat. Elles es defineixen en la pluralitat de la mirada contempor\u00e0nia, convivint amb una singularitat corporal sempre en construcci\u00f3. S\u00f3n veus que tanquen el discurs amb un \u2018Continuar\u00e0\u2019.\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n Que \u00e9s per a tu La sal de la vida<\/em>?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per a mi, la sal de la vida \u00e9s l\u2019amor, l\u2019afecte i l\u2019amistat. Aix\u00f2 \u00e9s la sal de la vida, i amb aix\u00f2 es pot fer tot.<\/p>\n\n\n\n LA SAL DE LA VIDA, Feminisme contemporani en primera persona Avui a la SAL DE LA VIDA comptem amb MARIKA VILA, experta en el discurs del cos i les seves interpretacions. Mar\u00eda del Carmen Vila Migueloa es il\u00b7lustradora, i soci\u00f2loga feminista barcelonina, \u00e9s hist\u00f2ria viva del c\u00f2mic espanyol dels \u00faltims 50 anys, un sector que porta molt retard en q\u00fcestions d\u2019igualtat de g\u00e8nere.Com a pionera […]<\/p>\n","protected":false},"author":166,"featured_media":1912,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[252,260],"tags":[275],"class_list":["post-1911","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-actualitat","category-la-sal-de-la-vida","tag-marika-vila"],"yoast_head":"\n
Com a pionera en els estudis de g\u00e8nere en el c\u00f2mic, el 2024 va rebre el gran premi de la 42a edici\u00f3 del Sal\u00f3 del C\u00f2mic de Barcelona, un sal\u00f3 que ella mateixa va contribuir a fundar a comen\u00e7aments dels anys 80.<\/p>\n\n\n\n
Per ANGELS BRONSOMS. Si vols fer suggerencies o propostes: angelsb@grn.es<\/strong><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"