AMY SABALY treballa a l’Àrea de Serveis Socials i Promoció econòmica l’Ajuntament de Girona des d’on assumeix la promoció i foment de la dona en matèries STEM. També des de la Coordinadora d’ONG Solidàries i entitats com ara el Fons Català de Cooperació o la Federació d’Àfrica Negra. Amy es regidora de Cooperació, i d’Igualtat i Justícia Social on ha adquirit molta experiència treballant en àmbits com la salut, l’agricultura sostenible, els drets de minories ètniques, o l’apoderament de les dones.
En iniciar la entrevista volem que ens facis la teva pròpia autobiografia.
Em dic Ami, Aminata Sabali Baldé, però habitualment soc coneguda per Ami. Tinc 45 anys, vaig estudiar Dret, la meva formació és en l’àmbit jurídic, i actualment ocupo el càrrec de regidora de l’Ajuntament de Girona, regidora d’Igualtat i Justícia Social per una banda i per una altra també me n’encarrego de Cooperació. Soc mare monomarental, tinc un nen de 8 anys.
Quins referents: persones, moviments, memòries del feminisme o feministes amb els quals et sents identificada, han influït en la teva perspectiva, han ajudat a conscienciar-te i construir la teva mirada feminista?
Persones que m’hagin marcat en l’àmbit més personal, una seria la meva àvia paterna, que per a mi va ser una dona que em va aportar molts valors i una manera d’entendre la vida més enllà de lo material, una vida com més simplificada, basada en valors de convivència, en aquesta vida comunitària, de l’ajuda, etcètera. Una vida com molt senzilla i molt planera.
Per una altra banda, també tinc un altre referent: la meva professora Maria Àngels de tercer d’EGB. Jo sempre dic que estic on estic en part gràcies a ella, perquè va ser una persona que realment, més enllà de la integració i de la formació, va ser una persona que em va fer aquest acompanyament, aquest suport incondicional quant a la integració dins la societat, a nivell lingüístic, acadèmic, a nivell cultural, una mica també a nivell d’aquests valors que d’alguna manera coincidien amb la meva àvia.
Amb una perspectiva més àmplia, més pública, per mi un gran referent feminista, dona negra, activista incondicional, que no hem de perdre -o que no perdo mai de vista- com a exemple és l’Àngela Davis entre d’altres. També hi ha una escriptora senegalesa que es diu Mariama Bâ, com més desconeguda a nivell occidental, però és una altra gran lluitadora i gran referent quant a valors feministes en la manera d’entendre la vida, la interseccionalitat, etc.
El MeToo és un moviment que a mi m’agrada i intento seguir i que va arrencar als Estats Units, ara farà, uns 5, 6, 7 anys.
Un altre moviment més radical es el de les panteres negres en el seu moment. Aquest moviment que va arribar a esdevenir partit polític dels anys 60 va lluitar pels drets civils i sobretot els drets de les persones racialitzades, especialment les persones negres contra les morts i violències policials que s’havien anat produint als Estats Units.
Avui en dia, dins el feminisme, la dona s’està revelant cada vegada més, reivindicant-se i lluitant pel reconeixement dels nostres drets però cal també un reconeixement més explícit. Les dones tenim les mateixes -o més capacitats que els homes- i es important que avui aquestes lluites continuïn perquè hem de poder tenir les mateixes oportunitats d’ocupar càrrecs de responsabilitat i ser valorades per les nostres capacitats i les nostres competències més enllà del marc de la llar.
Quins obstacles has trobat en el teu camí, com el sostre de vidre, discriminacions, edatisme, misogínia, confrontacions amb els guardians del patriarcat en aquesta lluita pels nostres drets?
Jo penso que en el nostre dia a dia les dones promovem constants microlluites en tots els camps i en tots els àmbits: laboral, familiar, el de l’oci, el cultural. Es un constant degoteig de fer-nos valer i anar enderrocant el patriarcat, un sistema que vivim diàriament. Els sistemes, requereixen el seu temps per poder ser revertits.
En el meu dia a dia lluito contra totes les discriminacions, com a dona, com a negre, com a persona d’origen migrant, etc.. Aquí podríem parlar de mil discriminacions i, bé, afortunadament, un dels encàrrecs que tinc des d’aquesta regidoria és això, combatre i revertir les discriminacions. Que torno a dir que això són funcionaments del sistema que costen molt, moltíssim.
De quina manera la diversitat cultural enriqueix o transforma la teva vida actual?
No se si el present es la diversitat cultural, o es que es la diversitat cultural fa anys o dècades que es la realitat de la societat. No crec que hi hagi cap societat avui en dia que sigui homogènia d’una únic col·lectiu o comunitat. És a dir, ni l’Àfrica ja és tota Àfrica negra, ni Europa és únicament blanca, ni els Estats Units són únicament ianquis, si se’m permet la mala expressió, ni els indígenes estan concentrats en una part d’algun país de Llatinoamèrica, sinó que jo penso que estem en una societat molt heterogènia i que jo ho entenc com una qüestió molt positiva. La societat és heterogènia, és dinàmica, és canviant, és diversa. I això el que s’ha de fer és sempre potenciar-ho de manera com molt positiva, com molt serena, perquè al final si som 10.000 milions de persones en aquest planeta, som 10.000 milions de maneres de fer, de pensar, d’entendre, de viure, de creure, de posicionar-se, de visionar, etc. I totes són igual de lícites i de legítimes, no? Per tant, societat intercultural? Si interculturalitat és entesa com a diversitat cultural, sí. Tot i que a mi la interculturalitat, a hores d’ara, és un concepte que a mi em genera els meus dubtes, penso que estem una miqueta més enllà de la societat intercultural. Això als anys 90 estava bé, però crec que ara mateix estem en un altre escenari.
Des d’una perspectiva feminista, has reflexionat sobre els teus privilegis o la seva absència en el teu entorn?
Privilegis? Es cert que com a càrrec públic, en moments determinats, et pots sentir que la posició que ocupes es des del privilegi, això es veritat, perquè pots accedir a drets que no son iguals per a tothom. I es que tots hauríem de tenir drets i llibertats justos i equitatius. Miro de no viure ni pensar en aquests. Intento viure una vida normal de fer-me valer com a persona i fer valer i fer respectar les meus drets i les meves llibertats com a qualsevol ciutadana. Insisteixo, es veritat que com a persona i com a dona i negre, ocupant un càrrec es veritat que si puc tenir i gaudir de certs privilegis i me’n sento de privilegiada en certs moments, però allò de demanar o esperar privilegis no. Al contrari, vull viure al marge dels privilegis. Els privilegis i jo no ens entenem, jo em porto molt be amb els drets i les llibertats de tothom, però els privilegis entenc que son paraules, no en el mon en que em moc i visc, ni son els valors que a mi m’han ensenyat.
Alguna memòria de feminisme o identitat feminista que vulguis compartir?
Hi ha una cosa que reivindico del feminisme que és molt més de la meva part africana i és quan parlem de la mutilació genital femenina o de matrimonis forçats. Són dos temes que dins de l’àmbit de la lluita feminista m’inquieten molt. A occident no són àmbits molt visibilitzats perquè l’afectació de la població potser és una mica més reduïda, però el dany o la vulneració dels drets reproductius, sexuals que es produeixen són immensos i el seu impacte es de per vida. Quan has patit, ja sigui matrimoni forçat o mutilació genital, són qüestions que et marquen per sempre. Hi ha moviments i entitats que estan molt implicades, de fet són referents en aquests dos temes, entitats amb les quals em sento molt identificada amb tota la seva reivindicació i la seva lluita i amb qui sempre miro de col·laborar si ho necessiten i ho requereixen. Jo crec en tota lluita feminista, i en especial en aquests dos temes que tenen conseqüències aterradores… a mi m’hi trobaran.
Quins són els teus objectius actuals en relació amb el feminisme? Quines mesures, debats, eines, proposes per impulsar el canvi i com transformar, movilitzar?
Feminisme, activitats feministes, reivindicacions, tallers, sensibilització, visibilització… tot allò que tingui a veure amb el feminisme miro que a la meva agenda sempre hi hagi activitats relacionades o projectes relacionats en aquests temes. No només per una qüestió de vida pública, sinó que és una qüestió que va incorporada a la meva persona, amb consonància amb els meus valors, la lluita aquesta pel feminisme i pels drets de la dona.
Quina és la teva SAL DE LA VIDA?
La meva sal de la vida es que espais com aquest serveixin per visibilitzar, conscienciar, sensibilitzar i posar les cartes sobre la taula perquè el conjunt de la societat siguem més conscients i que les nostres veus serveixin per lluitar pels nostres drets.
LA SAL DE LA VIDA, Feminisme contemporani en primera persona
Per ANGELS BRONSOMS. Si vols fer suggerencies o propostes: angelsb@grn.es
