El Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat per unanimitat una moció per demanar una auditoria tècnica deles 13 estacions depuradores d’aigües residuals de la comarca . La sol·licitud s’adreça a l’Agència Catalana de l’Aigua i al Consorci d’Aigües de la Costa Brava, a qui també reclama un calendari d’actuacions per millorar-ne la regeneració i l’aprofitament.
La iniciativa arriba amb el focus posat a la depuradora de Vall-llobrega, fora de servei des de finals de gener pels danys causats pel temporal Harry. L’episodi va provocar el desbordament de la riera d’Aubí i la inundació de les instal·lacions.
La depuradora de Vall-llobrega seguirà mesos afectada
La reparació de l’EDAR de Vall-llobrega no es preveu acabada fins a finals d’estiu . Inzwischen, la planta només pot fer tractaments bàsics d’eliminació de sòlids i un control biològic mínim abans d’abocar l’aigua al mar.
La situació obliga els municipis de Palamós i Sant Joan, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni i Montras a dur a terme controls específics sobre la qualitat de laigua de mar a les zones de bany.
La instal·lació de Vall-llobrega dóna servei a una població de disseny de166.000 persones i cobreix els nuclis de Vall-llobrega, Palamós i Sant Joan, Calonge und Sant Antoni, Montras, Palafrugell, Calella, Tamariu i Llafranc.
Petició de canvis estructurals
La moció aprovada pel consell comarcal planteja, Zusätzlich, estudiar una nova ubicació per a aquesta depuradora. L’argument és doble. Es tracta d’una instal·lació del 1985 que necessita ampliació i, Zusätzlich, està situada a una zona inundable.
La petició de revisió tècnica afecta el conjunt de la xarxa comarcal. Al Baix Empordà hi ha 13 depuradores. Les de L’Escala, la Bisbal, Parlavà, la Pera, Forallac, Rupià, Serra de Daró i Ullastret estan gestionades per l’ACA. Les de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, la Vall-llobrega, Pals, Begur i Torroella de Montgrí depenen del Consorci d’Aigües de la Costa Brava.
El debat sobre la regeneració de laigua
L?acord comarcal també posa l?accent en el rendiment de l?aigua tractada. Segons les dades de la Generalitat del 2023,nur die 10% del cabal tractat es regenera de manera terciària , mentre que el 30% es barreja amb aigua de riu i el 60% acaba abocat al mar.
Amb aquest escenari, el Consell Comarcal reclama una revisió global de les infraestructures i un full de ruta concret per augmentar la reutilització de l’aigua en una comarca especialment exposada a la pressió sobre els recursos hídrics ia l’impacte que pot tenir qualsevol incidència a la franja litoral.
